Com arribar-hi Gastronomia Allotjament Punts d'informació Serveis Enllaços Material El consorci Mapa Interactiu
Historia i cultura El Parc Natural Sant Benet i el Romànic Rutes Punts d'interès Oferta Cultural Oci i esport
tornar a portada
Monestir de Sant benet de Bages


Sens dubte, el monestir de Sant Benet de Bages, localitzat al terme municipal de Sant Fruitós de Bages, representa una veritable joia del romànic a Catalunya. El seu gran valor i bellesa arquitectònica el converteixen en visita obligada de tots els amants de l'art romànic.

El monestir de Sant Benet, amb un emplaçament estratègic anomenat antigament l'Angle, a la vora del riu Llobregat, fou construït a mitjan segle X pel Comte Sala. L'any 972 es va consagrar al culte en un ritu solemne.

A partir d'aquest moment, el monestir va ser testimoni dels diferents processos històrics que es succeïren al territori del Bages. D'entre els quals, pren major rellevància la devastació que el monestir va sofrir a començaments del segle XII, quan les tropes almoràvits arrasaren bona part de la comarca.
No és estrany que els edificis que el composen siguin de diversos estils i èpoques. Des del segle XI al segle XX ha sofert a través del temps un seguit de modificacions i afegits posteriors que permeten admirar diversos estils arquitectònics: pre-romànic de principis del segle XI (algunes parts sobre una base romana); romànic dels segles XI -XII (l'església i el claustre); gòtic del segle XIII (El Palauet); barroc i modern (la casa de l'abat i els altars).
Però entre tots els elements que configuren el Monestir, destaquen l'església i el claustre.
L'església, principal element del conjunt arquitectònic, és del segle XII, de planta de creu llatina i d'una sola nau coberta amb volta de canó. És admirable l'impressionant campanar adossat, de secció quadrada, sobrealçat posteriorment, que revela les diverses etapes del seu procés constructiu: pre-romànic, romànic i renaixentista.
L'estampa exterior es completa amb un cimbori en forma de torre de dos pisos.
En arribar al claustre, situat al migdia de l'església, són molts els qui es queden meravellats davant dels 61 capitells que coronen les quatre galeries. Crida l'atenció la gran varietat temàtica que es dibuixa. La seva construcció cal situar-la entre finals del s. XII i principis del s. XIII.

San Benet es converteix, per tant, en un monument essencialment romànic i a l'any 1931 fou declarat Monument Nacional.

Actualment el monestir és propietat de Caixa de Manresa, que vol convertir aquest conjunt arquitectònic en un referent cultural i turístic.

* Pels horaris de visita al públic consultar la pàgina web del municipi.



top


Finestres gòtiques
Finestres gòtiques (Sant Benet) amunt


Detall del pou
Detall del pou (Sant Benet) amunt


Un recorregut pel Romànic      


Per gaudir de l'art romànic, les Valls del Montcau, configuren un espai idoni on es pot descobrir i admirar tota la seva bellesa. Les formes arquitectòniques es perfilen en plena harmonia amb el marc natural que les envolta.
Com acabem de veure, el Monestir de Sant Benet de Bages, correspon a una de les peces claus d'aquest estil arquitectònic, però també trobem un nombre important d'esglésies, petites capelles, ermites... testimonis de l'antic poblat medieval.

A Mura, un estil romànic poc freqüent, és el que es dóna a l'Església de Sant Martí, per les múltiples transformacions que ha patit. L'Edificació està formada per tres naus, sent la nau central més ampla i acabada amb un absis romànic. Dedicada a Sant Martí, els capitells ens mostren imatges de la seva vida mentre el timpà que corona la porta, reflexa l'Adoració dels Reis a l'Infant. Es interessant també, a les afores del poble, l'Església de Santa Creu de Palou. D'una sola nau i acabada amb un absis semicircular característic de la decoració llombarda del segle XI. Una curiositat d'aquesta és el campanar d'espadanya i l'escala per accedir a les campanes. Malauradament, darrerament, el seu sostre s'ha esfondrat.

En el carrer de St. Bartomeu de Navarcles, la Capella de Sant Bartomeu havia format part d'una Vil·la Romana. I fou convertida, a l'època medieval, en petita capella rural.

Aixecada a mitjans del s. XII, l'Església de Santa Magdalena, fou cedida pel terme de Pont de Vilomara i Rocafort al Monestir de Sant Benet de Bages. Es compon d'una nau única rectangular i un absis semicircular. Les transformacions més importants es varen dur a terme durant els segles XVII i XVIII. Al 1987 finalitzaren les obres de restauració de la capella. Altres esglésies romàniques del terme són: Santa Maria de Matadars, al costat de la Masia del Marquet, actualment en fase de restauració; la Capella de Sant Pere d'Oristell i la Capella de Sant Romà, que encara conserva el campanar d'espadanya.

Passejant pel casc antic, del terme municipal de Sant Fruitós de Bages, trobem l'Església de Sant Fruitós de Bages. Data del s. XII però també inclou reformes d'estil gòtic, dutes a terme a finals del s. XVI. En el conjunt destaca el campanar i el cimbori. Fora ja del nucli urbà i dins del conjunt del Mas de Sant Iscle, l'Església de Sant Iscle i Santa Victòria de Bages ens mostren un romànic que ha patit poques transformacions. El campanar s'aixeca al costat de l'absis, amb dues parelles d'arcuacions llombardes situades a la part mitjana. Com passa també amb Sant Sebastià de les Brucardes, adossat al Mas de les Brucardes. Altres esglésies romàniques disperses pel municipi són: St. Jaume d'Olzinelles, Santa Anna i Santa Maria de Claret.

L'Església de Santa Maria, del segle XII, ubicada a la part més antiga de Talamanca. La planta és de creu llatina i un absis semicircular tanca la construcció pel costat est. A l'interior es conserva el sarcòfag de Berenguer de Talamanca que morí l'any 1325. Santa Magdalena, pertany a un romànic tardà i a una estructura senzilla d'una sola nau i amb poca ornamentació. A causa dels estralls de la Guerra Civil quedà en molt mal estat. De dimensions molt més petites, és l'Església de Sant Esteve dins del mas de Sant Esteve de Vilarassa. Recentment ha estat restaurada. També cal destacar el Castell de Talamanca, del segle X amb posteriors remodelacions, declarat Bé d'interès Histórico Artístic Nacional.

 


Absis de l'Església de Sant Martí
(Mura)





Capitell de l'Església de Santa Maria
(Talamanca)
 


top



© Consorci per a la Promoció Turística de les Valls del Montcau -- Tel. 93 831 83 75 - Fax 93 831 60 10 -- vallsdelmontcau@diba.es